divendres, 19 de gener de 2018

Moda sostenible


   Qui diu que el món ha canviat? Observa les dues imatges:

Nins obrers en una fàbrica tèxtil cap a 1870.
Nin obrer en una fàbrica tèxtil actual.

     “De la mateixa manera que busquem el segell "lliure de crueltat" en els productes de bellesa i busquem productes "orgànics" en els nostres supermercats, creiem que ‘Lliure de treball infantil’ necessita convertir-se en un estàndard reconegut a nivell mundial”, afirma el director general i fundador de Child Labor Free Michelle Pratt.

És la globalització un guany per a totes les parts implicades?

     Moltes marques internacionals treuen beneficis de l'explotació dels seus treballadors a la industria tèxtil (Nike, Primark, Zara, etc)



Documentals imprescindibles 
1. Do we change it? Documental de moda ètica. Documental que mostra una nova forma de entendre la moda i la indústria tèxtil. Documental espanyol.


2. Traceable (Localitzable) és un documental dirigit per Jennifer Sharpe, Lauren Grant i Laura Siegel, que  s'oposa al rerefons de la indústria de moda ràpida i la nostre creixent desconnexió d'on i com la roba és feta.
3. The true cost. És un dels més recents i posa l'accent en el cost social i mediambiental que té la indústria tèxtil al món. Els propis protagonistes ens expliquen la seva vida i la seva lluita diària com a esclaus moderns, en un sistema que els obliga a treballar sense descans a preus ínfims.
4. Thread. Ens acosta al gran impacte mediambiental que suposa el cultiu massiu de cotó i els problemes de salut associats tant per als agricultors com per al consumidor final que es vas veure amb aquestes peces plenes de tòxics.
5. Sweatshop. Deadly fashion. Va començar com una web-sèries, compartint les experiències de tres joves blocaires fans de la moda, que van viure un mes amb els treballadors tèxtils camboyanos a Penh. Però, arran del seu èxit mediàtic, les webseries s'han reconvertit en un documental d'una hora de durada. Frida, Anniken i Ludwig viuen, respiren i somien amb la moda. Gasten centenars d'euros cada mes en roba i es guanyen la vida promocionant les últimes tendències.

Empreses de moda sostenible:
Més informació:


En resum.
  1. Comprar samarretes per 3 euros és insostenible per a la nostra salut perquè els tòxics que s'han emprat per crear-la (pesticides, blanquejadors, tints…) penetren en la nostra pell i no ens van a matar avui però…què pot provocar això a llarg termini? Ja estem veient com creixen les al·lèrgies i problemes en la pell.
  2. El cotó que es conrea per crear els teixits suposa un 3% dels cultius i requereix un 70% dels plaguicides que s'empren a nivell mundial. Aquests químics, contaminen l'aire, la terra i l'aigua. També fan mal a les persones que treballen en els camps i finalment els químics arriben a la nostra pell a través de la peça.
  3. Les condicions laborals de les persones que treballen en les fabriques confeccionant la roba que no té certificacions no té garantia que siguin dignes i justes.
  4. De fet hi ha moltes fabriques en l'actualitat en les quals els salaris no arriben al mínim requerit al seu país per tenir una vida digna. Sovint es treballen més de 14 hores, sense llibertat de moviment, amb sancions per dormir-se, sense farmacioles, ni extintors, ni les condicions mínimes de seguretat. Se sap que en moltes fàbriques treballen nens i que en algunes d'elles viuen tancats.
  5. La deslocalització dels processos de producció fa necessari una enorme despesa en transport (que es paga amb els baixos costos en sòls i matèries primeres: la qual cosa vol dir que ho paga el planeta i les persones). El transport massiu requereix combustibles fòssils i un gran augment d'emissions de CO2. I ja tots coneixem les conseqüències d'això.
  6. El teixit que més s'utilitza avui dia és una mescla de cotó i polièster, el polièster és un polímer que s'obté del pet (plàstic reciclat). El problema d'aquest material és que no és biodegradable i romandrà al planeta per molt temps després que ens hàgim anat. Això per una samarreta que al tercer rentat fa olor de suor (és el que té el polièster) i has de tirar-la molt ràpid. (Gansos Solidarios)
Notícies
 120 morts en un incendio en una fàbrica tèxtil en Bangladesh (aracatalunya, 25/11/2012)
70 empresas se comprometen a mejorar sus talleres en Bangladesh (El País, 8/7/2013)
La indústria tèxtil omple de color i pudor Bangla Desh (arabalears,16/7/2013)

Derrumbe del edificio textil en Savar, Daca, Bangladesh (ResearchGate) 03/2017


obligats a treballar extenuants hores-Primark

Protestes davant d'una tenda de Primark a Londres per la tragèdia de Bangladesh.-
 REUTERS., 27/4/2013




dimarts, 16 de gener de 2018

Los niños del barrio rojo

 



     Pot l'art canviar la vida d'uns nens condemnats a la misèria i l'oblit? Guanyadora de l'Oscar 2004 a la millor pel·lícula documental, "Els nens del barri Rojo" és una crònica de com la fotògrafa Zana Briski va intentar oferir una oportunitat als fills de les prostitutes del barri Vermell de Calcuta ensenyant-los a manejar una càmera de fotos. Commovedor i sincer, encara que desproveït de sentimentalisme, el documental és un tribut a la resistència de la infància i en poder restaurador de l'art.

En 1998, la fotoperiodista novaiorquesa Zana Briski es trobava a Calcuta documentant la vida de les més de 7.000 prostitutes del barri Vermell. Després de passar diversos mesos en els bordells, convivint amb les dones i els seus fills, Briski es va adonar que eren aquests últims els veritables protagonistes d'aquell món sense aparent escapatòria: els nens del barri Rojo.

La fascinació que Briski va començar a sentir pels nois era la mateixa que ells tenien per la seva càmera de fotos, i va pensar que seria meravellós veure el món a través dels ulls d'aquells petits desheretats. En aquest moment va concebre la idea d'ensenyar fotografia als fills de les prostitutes: "Quan vaig arribar al barri Rojo de Calcuta, no tenia cap intenció d'ensenyar als nens, jo havia anat allí per fer el meu propi treball: fotografiar la vida de les dones. No obstant això, després de passar temps amb ells, vaig sentir que havia d'ajudar-los d'alguna manera" -explica Briski. "Vaig comprar diverses càmeres i em vaig posar a treballar en l'única cosa que sé fer: fotografies. Al final, els nois eren capaços de fer les seves pròpies fotos i de sentir-se orgullosos de la seva obra".

Durant el seu aprenentatge, els nens van tenir accés a un món més enllà dels murs del barri Vermell i van poder fer fotos d'escenes del carrer, del zoo, la platja... Inspirada pel talent dels seus joves deixebles, i preocupada pel seu futur, Briski va voler fer un pas més i intentar treure als nois dels prostíbuls, per donar-los l'oportunitat d'una vida millor.

Molts d'ells no acudien a classe regularment i les seves opcions tampoc eren molt bones si s'escolaritzaven en les deficients institucions públiques índies. Briski va buscar col·legis interns que volguessin fer-se càrrec d'ells i va preparar una exposició amb les fotos dels nens -primer a Nova York i després a Calcuta- amb la finalitat de recaptar diners per a la seva educació: l'orgull dels nens en veure exposat el seu propi treball és una de les seqüències més poderoses de "Els nens del barri Rojo".

Però aconseguir que els nois traspassessin el món en el qual havien crescut no era res fàcil, ja que havien d'enfrontar-se amb el caos i els perills del prostíbul: clients agressius, abús de drogues i alcohol, robatoris i assassinats, a més de córrer el risc de ser obligats a prostituir-se. De fet, alguns no ho han aconseguit. Encara així, com afirma el codirector del documental, Ross Kauffman: "Presenciar la transformació d'aquests nois ha estat extraordinari". (Todo Cine)



  

Documental "Born into brothels" 2004.
Directors:  Zana Briski, Ross Kauffman

Durada 83minuts.

La ONG Kids with Camera ajuda als nins marginats mitjançant el coneixement de l'art de la fotografia. Kids with Camera creu en el poder de l'individu. El nostre objectiu és  permetre que cada nin cregui en la validesa i el poder de la seva pròpia perspectiva, que es porta més enllà de l'objectiu de la càmera.

fotografia de Kids with Camera

divendres, 12 de gener de 2018

Figuras ocultas


 "Basándose en el libro Hidden Figures: The Story of the African-American Women Who Helped Win the Space Race de Margot Lee Shetterly, Figuras ocultas reivindica el decisivo papel de las matemáticas afroamericanas Katherine Goble Johnson, Dorothy Vaughan y Mary Jackson en el seno de la NASA, sobre el telón de fondo de una carrera espacial obligada a acelerar tanto su ritmo como su eficacia tras el lanzamiento del Sputnik I por parte de la Unión Soviética. La lucha por los derechos civiles, que alcanzaba sus primeras conquistas aisladas contra la segregación, suma dimensión épica a la justa labor de visibilidad que rige la película."(ElPaís)





Direcció: Theodore Melfi
Repartiment: Octavia Spencer, Taraji P. Henson, Kirsten Dunst, Kevin Costner, Mahershala Ali , Glen Powell y Janelle Monáe
Nacionalitat: USA Any:
Durada: 126 min.
Gènere: Drama
Color o en B/N: Color
Guió: Allison Schroeder
Fotografía: Mandy Walker
Música: Benjamin Wallfisch, Pharrell Williams y Hans Zimmer

divendres, 22 de desembre de 2017

Campanyes de Nadal. 2017-18

   Son Servera Solidària s'ha endut totes les joguines que ens heu portat per repartir als nins del nostre municipi. També hem aportat 150€ perquè comprin productes com, per exemple, medicaments.

   Ha costat ficar tota la roba, que heu buidat dels vostre armaris, al cotxe!!!!

dijous, 21 de desembre de 2017

Campanya de recollida d'aliments 2017-18

 
Enguany els aliments els hem donat al Serveis Socials de l’Ajuntament de Son Servera. La brigada ha vingut a cercar les capses amb l’ajuda d’alguns alumnes.

Enguany ha estat molt difícil decidir quins han estat els tres grups que més menjar han portat. Al final hem hagut de contar les peces recollides!! i els escollits han estat: primer 1r C, després 2n B i per últim 4t B.

Des de la Comissió de Solidaritat volem agrair l’esforç i la solidaritat dels alumnes i els professors del centre. Sense vosaltres no podriem dur endavant aquesta campaya tan important en unes dates tan sensibles.
 



dijous, 14 de desembre de 2017

Coordinadora Estatal de Comerç Just. CECJ

     La Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) és la plataforma espanyola que agrupa a 27 organitzacions vinculades al Comerç Just. El seu treball se centra a potenciar aquest sistema comercial alternatiu i solidari, i donar servei a les entitats membre. Forma part de l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO). 
La seva finalitat és la transformació de la realitat social i les regles del comerç internacional a través de la incidència en les polítiques públiques, la sensibilització i mobilització de la societat i l’enfortiment del sector de Comerç Just.


Irreversibles, entrevista a Mercedes García de Vinuesa, presidenta la Coordinadora Estatal de Comerç Just. 

dimecres, 13 de desembre de 2017

Comerç Just: S'altra Senalla III

 És el tercer curs que participam molt satisfactòriament en aquesta iniciativa d'apropar el comerç just al nostre centre.
 Hem venut productes de la tenda de S’Altra Senalla de Manacor per valor de 318€. El comerç just ha conquerit alguns cors i algunes quantes panxes!!



 
Benvolguts membres de la Comissió de Solidaritat de l'IES Puig de Sa Font,

en nom de l'associació Casal de la Pau-S'Altra Senalla, us volem fer arribar el nostre més sincer agraïment per la vostra iniciativa, per tercer any consecutiu, de muntar una parada informativa i de venda de productes de comerç just al centre, i us demanam que el feu extensiu a tota la comunitat educativa que es va acostar a conèixer el comerç just.

La nostra associació treballa per donar a conèixer que les nostres decisions com a consumidors, i les injustes relacions comercials mundials, repercuteixen directament sobre milions de persones productores dels països del Sud, i també sobre el medi ambient. Treballam per denunciar aquestes injustes relacions, però també per possibilitar un consum més respectuós, amb les persones i el medi. La nostra feina es fa, principalment, amb la col·laboració de persones voluntàries que dediquen un temps setmanal a les tasques de gestió, de programació d'activitats i d'atenció a la botiga. També comptam amb un equip de monitores d'activitats educatives i una que coordina tot l'equip. Uns voluntaris molt especials sou els que des dels centres educatius treballau per donar a conèixer el comerç just. Moltes gràcies.

Amb la venda de productes de comerç just, milers de productors milloren les seves condicions de vida i les comunitats avancen en el seu desenvolupament. Els criteris que compleixen els productors i productes de comerç just són els de la igualtat entre homes i dones, respecte pel medi ambient, funcionament democràtic de les organitzacions, salaris i condicions de treball dignes, acords comercials respectuosos per les dues parts i no explotació laboral infantil, entre altres. Aquest darrer requisit és el que destacam més quan anam a centres educatius a fer algunes de les nostres activitats: els fills dels productors de comerç just poden anar a a escola perquè no han de treballar.
Amb les vostres compres de dia 13 de desembre, vàreu contribuir a fer-ho possible. Per tant, l'agraïment que us expressam amb aquest escrit no és només en nom nostre, sinó també en nom de tots els productors de comerç just.

Aprofitam l'oportunitat que ens donau per convidar tota la comunitat educativa a conèixer les activitats que feim, ja sigui acostant-vos a la botiga de Manacor, al C. Bosch, 12, a la nostra pàgina de facebook (https://www.facebook.com/SaltraSenallaManacor/), al nostre perfil d'instagram (@saltrasenallamanacor) o per correu electrònic (senallamanacor@gmail.com)

Una vegada més, moltes gràcies per, junts, fer créixer el comerç just!

Atentament,

Junta Directiva del Casal de la Pau-S'Altra Senalla