dijous, 5 de desembre de 2019

Cinema i Discapacitat

      "Les persones discapacitades sempre han estat representades al cinema, i cada vegada més, amb major força. No obstant això, aquest llenguatge global ha tractat al discapacitat de forma desigual presentant-ho, en una gran part de la filmografia, tant com ser marginal, deformi i malvat, com el bon nin incapaç de fer mal a ningú. 
    En el córrer dels anys, el cinema ha avançat en els seus llenguatges promovent una figura del discapacitat, cada vegada més d'acord amb el sentit que tenen i aporten a la societat, prenent de la societat els models que aquesta proveeix. No obstant això, el pitjor maltractament que sofreixen els discapacitats al cinema és que no se'ls veu, excepte excepcions, com a qualsevol persona.

     El cinema i altres mitjans de comunicació no representen fidelment la realitat. En el tema de la discapacitat, amb massa freqüència es cometen omissions i es fomenten prejudicis, es mantenen i s'encoratgen actituds negatives i injustes. La veritat és que el cinema, també, ha presentat, amb millor o pitjor fortuna, amb llenguatges millor o pitjor empleats, al discapacitat com a protagonista, presentant a la societat problemes que d'una altra forma no s'hagués conegut i tal vegada ni tan sols entrellucat, amb persones discapacitades que en general són ocultades." (Enrique Martínez-Salanova Sánchez)

  1. Like stars on hearth (Taare Zameen Par): Es tracta d'una pel·lícula molt emotiva que ens conta la història de Ishaan, un nen indi de 8 anys que presenta algunes dificultats d'aprenentatge i que el seu entorn sembla no comprendre. Però alguna cosa està a punt de canviar quan el professor d'Art es fixa en ell…
  2. Em diuen Ràdio: Una història basada en fet reals que narra la relació entre un entrenador de futbol d'un institut a Carolina del Sud i Ràdio, un jove amb discapacitat intel·lectual que va abandonar l'escola. La moralitat és molt especial: tothom té alguna cosa a ensenyar als altres! De 12 anys d'ara endavant.
  3. Forrest Gump: Tot un clàssic ja del cinema, que ens fa pensar sobre l'important que és donar-li oportunitats a totes les persones, per molt diferents que siguin, ja que la seva capacitat de superar-se i aconseguir els diferents reptes pot acabar sempre per sorprendre'ns.
  4. Me dic Sam: És molt difícil que no s'escapi alguna llàgrima en ser testimonis d'aquest relat, en el qual Sam (Siguin Penn), que sofreix una discapacitat intel·lectual, ha de lluitar per la custòdia de la seva filla petita i defensar els seus drets com a pare.
  5. Vermell como el cel: Com a conseqüència d'un fatídic accident, Mirco, un nen italià protagonista d'aquesta història, sofreix una lesió cerebral que li suposarà una ceguesa crònica. Serà capaç de superar les dificultats que això suposa?
  6. Jo també: Laura i Daniel viuen una història d'amor, com tantes altres que s'han comptat en la pantalla gran, però amb una petita diferència que la fa molt especial. I és que Daniel pateix síndrome de Down, el que fa permet obrir el debat sobre discapacitat i com aquesta afecta a les relacions personals. No recomanada per a menors de 12 anys.
  7. Rain man: El protagonista d'aquesta història és Raymond, un home amb Síndrome de Savant, que consisteix en un trastorn d'espectre autista que es caracteritza per presentar una memòria prodigiosa i altres habilitats inusuals. És possible memoritzar sencers 9000 llibres al llarg d'una vida?
  8. El vuitè día: Dos mons es troben en aquesta pel·lícula belga, el de Georges (un home amb síndrome de Down) i el d'Harry (un executiu), que no imagina quant podrà aprendre de Georges.
  9. Un món a la seva mida: L'important no és ser iguals, l'important és formar un bon equip! No se'ns ocorre una pel·lícula millor que aquesta per a representar aquesta idea, on dos adolescents que es complementen a la perfecció aprendran a superar junts diferents adversitats.
  10. Les claus de casa: La pel·lícula és una emotiva adaptació de la novel·la “Nascut dues vegades” de Giuseppe Pontiggia, que tracta sobre la relació de l'autor amb el seu fill discapacitat. Una història senzilla però que, sens dubte, deixarà petjada. No recomanada per a menors de 12 anys.  

 
     "No es pot dubtar del poder dels mitjans. Les associacions de discapacitats lluiten constantment perquè els mitjans reconeixen el seu dret a ser vists com la resta dels integrants de la societat. En alguns programes de televisió se'ls col·loca en l'última fila del plató, o se'ls col·loca de comparses o com a objectes d'observació.

     La batalla dels col·lectius de discapacitats està per fer-se presents en els mitjans, deixar de ser «invisibles» en ells de la mateixa manera que van fent-se visibles en la societat, ja que això significa existir en el pensament dels altres. «el que no apareix en televisió no existeix per a la majoria dels ciutadans». L'aparèixer en els mitjans amb «objectivitat informativa» i tenir la possibilitat de parlar en ells amb veu pròpia i fent arribar a la societat missatges normalitzadors. El cinema ha reflectit el món de la Discapacitat amb maniqueisme i limitacions fins als anys 80. Hi ha pel·lícules que presenten al discapacitat com el Dolent, com l'Enemic, com l'Amenaça i és un estereotip que ha anat canviant. En els últims 20 o 25 anys s'ha aprofundit en el tema i el Discapacitat, en moltes pel·lícules, és presentat com un ésser humà més." (María Azucena Sánchez Aburto)



Altre llistat de pel·lícules:

Fonts:

Cap comentari:

Publica un comentari