“El Dia de les Escriptores és una celebració, de caràcter anual, es convoca el dilluns més pròxim a la data del 15 d'octubre, en commemoració de la data de la mort de l'escriptora Santa Teresa de Jesús. Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, l'associació Clásicas y Modernas i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història. La primera celebració va tenir lloc 17 d'octubre de 2016 i va consistir en una lectura pública de textos de trenta-una escriptores en llengua castellana, catalana, gallega i basca: Teresa de Jesús, Juana Inés de la Cruz, Josefa Amar y Borbón, María Rosa Gálvez, Bizenta Mogel, Cecilia Böhl de Faber (Fernán Caballero), Gertrudis Gómez de Avellaneda, Concepción Arenal, Carolina Coronado, Rosalía de Castro, Emilia Pardo Bazán, Caterina Albert (Víctor Català), María de la O Lejárraga, Delmira Agustini, Gabriela Mistral, Victoria Ocampo, Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni, Rosa Chacel, Lydia Cabrera, Dulce María Loynaz, María Zambrano, Mercè Rodoreda, Elena Garro, Gloria Fuertes, Olga Orozco, Idea Vilariño, Carmen Laforet, Rosario Castellanos, Carmen Martín Gaite i Ana María Matute.”
El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s'ha concedit en quatre dècades, des de la seva institució el 1976 a 2016, a quatre dones: María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992) Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) enfront de trenta-set homes,i el Premi Nobel de Literatura des de la seva creació el 1901 fins al 2016, ha premiat setze dones enfront de noranta-nou homes. (Viquipèdia)
Al llarg dels anys les dones que han deixat el seu extens llegat literari van haver de fer-ho, primer d'amagat, utilitzant pseudònims masculins perquè les seves obres veiessin la llum, o amb noms neutres, per evitar l'etiqueta “de dones”. Més tard les dones, considerades ciutadanes de segona, van tenir la necessitat de rebel·lar-se contra la submissió intel·lectual i moral en tots els àmbits de la literatura: assagistes, poetes, dramaturgues, novel·listes, filòsofes…
Aquestes escriptores es van rebel·lar en els seus textos i van asseure les bases que han portat a les dones a aquesta espècie de justícia literària que mostra la riquesa de la paraula i el talent femení intrínsec de les dones escriptores que ara lliures, sumen a més, dones que escriuen còmics, fanzines..., s'atreveixen amb tots els gèneres: fantasia, ciència ficció, novel·la negra, de terror...
La transparència en els criteris de selecció d'obres, lectures a cegues i indicadors clars, demostra que les editorials que utilitzen aquestes bones pràctiques publiquen més obres escrites per dones. Encara que segons les estadístiques segueix sent de proporció menor les obres publicades per dones que per homes. Per contra, són més lectores les dones, que llegeixen indistintament siguin escriptors o escriptores, mentre els homes llegeixen majoritàriament a escriptors abans que a escriptores.
Les alumnes de literatura universal han fet vídeos xerrant de dones escriptores. Cada dia en publicarem a Instagram un perquè pogueu aprendre un poc sobre les diferents escriptores.
