Pot l'art canviar la vida d'uns nens condemnats a la misèria i l'oblit? Guanyadora de l'Oscar 2004 a la millor pel·lícula documental, "Els nens del barri Rojo" és una crònica de com la fotògrafa Zana Briski va intentar oferir una oportunitat als fills de les prostitutes del barri Vermell de Calcuta ensenyant-los a manejar una càmera de fotos. Commovedor i sincer, encara que desproveït de sentimentalisme, el documental és un tribut a la resistència de la infància i en poder restaurador de l'art.
En 1998, la fotoperiodista novaiorquesa Zana Briski es trobava a Calcuta documentant la vida de les més de 7.000 prostitutes del barri Vermell. Després de passar diversos mesos en els bordells, convivint amb les dones i els seus fills, Briski es va adonar que eren aquests últims els veritables protagonistes d'aquell món sense aparent escapatòria: els nens del barri Rojo.
La fascinació que Briski va començar a sentir pels nois era la mateixa que ells tenien per la seva càmera de fotos, i va pensar que seria meravellós veure el món a través dels ulls d'aquells petits desheretats. En aquest moment va concebre la idea d'ensenyar fotografia als fills de les prostitutes: "Quan vaig arribar al barri Rojo de Calcuta, no tenia cap intenció d'ensenyar als nens, jo havia anat allí per fer el meu propi treball: fotografiar la vida de les dones. No obstant això, després de passar temps amb ells, vaig sentir que havia d'ajudar-los d'alguna manera" -explica Briski. "Vaig comprar diverses càmeres i em vaig posar a treballar en l'única cosa que sé fer: fotografies. Al final, els nois eren capaços de fer les seves pròpies fotos i de sentir-se orgullosos de la seva obra".
Durant el seu aprenentatge, els nens van tenir accés a un món més enllà dels murs del barri Vermell i van poder fer fotos d'escenes del carrer, del zoo, la platja... Inspirada pel talent dels seus joves deixebles, i preocupada pel seu futur, Briski va voler fer un pas més i intentar treure als nois dels prostíbuls, per donar-los l'oportunitat d'una vida millor.
Molts d'ells no acudien a classe regularment i les seves opcions tampoc eren molt bones si s'escolaritzaven en les deficients institucions públiques índies. Briski va buscar col·legis interns que volguessin fer-se càrrec d'ells i va preparar una exposició amb les fotos dels nens -primer a Nova York i després a Calcuta- amb la finalitat de recaptar diners per a la seva educació: l'orgull dels nens en veure exposat el seu propi treball és una de les seqüències més poderoses de "Els nens del barri Rojo".
Però aconseguir que els nois traspassessin el món en el qual havien crescut no era res fàcil, ja que havien d'enfrontar-se amb el caos i els perills del prostíbul: clients agressius, abús de drogues i alcohol, robatoris i assassinats, a més de córrer el risc de ser obligats a prostituir-se. De fet, alguns no ho han aconseguit. Encara així, com afirma el codirector del documental, Ross Kauffman: "Presenciar la transformació d'aquests nois ha estat extraordinari". (Todo Cine)
Documental "Born into brothels" 2004.
Directors: Zana Briski, Ross Kauffman
Durada 83minuts.
La ONG Kids with Camera ajuda als nins marginats mitjançant el coneixement de l'art de la fotografia. Kids with Camera creu en el poder de l'individu. El nostre objectiu és permetre que cada nin cregui en la validesa i el poder de la seva pròpia perspectiva, que es porta més enllà de l'objectiu de la càmera.
 |
| fotografia de Kids with Camera |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada