dijous, 27 de setembre del 2018

Un orangutan a la meva habitació



   Impactant campanya de Greenpeace per denunciar la destrucció de la selva a causa dels cultius de la palmera Elaeis guineensis per produir oli de palma. Rang-tan: la història del brut oli de palma és un curtmetratge dirigit per Salon Alpin. La veu en off que podem escoltar és de l'actriu britànica Emma Thompson.
   "L'espot de 90 segons és un conte animat que gira entorn d'una petita nina que descobreix un rang-tang en el seu dormitori, destruint les seves coses, tirant la seva xocolata i cridant al seu xampú. Mentre que la nina no sap què fer, i vol saber per què està allí. És llavors quan descobrim un trist paral·lelisme, la pel·lícula descriu com l'hàbitat de l'animal està sent arruïnat pels éssers humans per a la fabricació d'oli de palma. La nina entén la seva situació i llavors comença la seva pròpia petició per salvar als orangutans." (adAge)
   
Greenpeace



Què és l'oli de palma i perquè s'utilitza?

  "L'Oli de palma és un oli vegetal obtingut del mesocarp del fruit de la palmera Elaeis guineensis, aquest tipus d'oli és molt emprat en el món, i només és superat per l'oli de soia. El fruit de la palma és lleugerament vermell i aquest color també el té l'oli de palma quan encara no està refinat."
   La palma és originària d'Àfrica occidental, i se n'obté oli des de fa 5.000 anys, especialment a Guinea, d'on passà a Amèrica, després dels viatges de Cristòfor Colom i més recentment s'ha estès a Àsia." (Vikipèdia)
   Els grans productors d'oli de palma són: Indonèsia, Malàisia i Thailandia (Asia), Colombia i Ecuador (Amèrica), i Nigèria (Àfrica).
   Les empreses estan reemplaçant els greixos trans artificials per oli de palma. Els greixos trans artificials s'obtenen mitjançant la “hidrogenació” d'olis vegetals, que els solidifica a temperatura ambienti i augmenta la vida útil. L'OMS vol prohibir aquests greixos trans el que promourà, indirectament, a l'auge de la producció de l'oli de palmell per ser un producte més barat que altres olis més sans com els d'oliva o girasol.

Quins són els problemes ambientals del seu cultiu?

Un bosc a Borneo es claretja per una plantació de Palma. Bay Ismoyo/AFP/Getty Images


 l'exemple d' Indonèsia

  Les selves del Sud-est Asiàtic ocupen les illes de Sumatra, Borneo, Papua Nova Guinea i una infinitat de petites illes i arxipèlags propers, i contenen una rica biodiversitat: multitud d'endemismes, com la Rafflesia geganta d'Indonèsia o les aus del paradís; 500 espècies de mamífers com l'orangutan o el rinoceront de Sumatra i Java; més d'1.600 espècies d'aus. Però la riquesa cultural és encara major. La multitud de pobles indígenes fa que només a Papua Nova Guinea hi hagi més de 800 llengües parlades, un terç de les quals existeixen a tot el món.

   Però aquests boscos sofreixen una de les majors taxes de desforestació del planeta. Indonèsia ha perdut la quarta part dels seus boscos en els últims 25 anys. La desforestació, provocada comunament a través de la crema de la selva, van col·locar la passada dècada a Indonèsia com el tercer país emissor en gasos d'efecte hivernacle del món. Al setembre de 2015 es va registrar el major desastre natural en les selves i turberas de les illes de Sumatra i Borneo, amb una ona de 130.000 focus d'incendis, els responsables majoritaris dels quals van ser la indústria d'oli de palma i el sector paperer. I aquesta destrucció acaba en gran nombre de productes d'alimentació, cosmètica i agrocombustibles que es consumeixen als nostres països.(Greenpeace)

La deforestació de l'illa de Borneo,  (UNEP/GRID-Arendal Maps and Graphics Library). 

 És possible la producció sostenible?
 "Una de las cuestiones más controvertidas sobre la producción de aceite de palma es dilucidar si es posible una producción sostenible.
   La respuesta es que es muy difícil que el cultivo de palma aceitera sea sostenible, ya que es un monocultivo que se da en zonas tropicales, y suele estar asociado a pérdida de biodiversidad, deforestación y contaminación.
   Además, aunque el país productor recibe ingresos por la exportación del aceite de palma, los grandes perjudicados suelen ser las comunidades autóctonas, que habitualmente ven desaparecer su modo de vida tradicional a cambio de un puesto de trabajo en una gran plantación.
Para tratar de hacer frente a esta situación, se ha creado una iniciativa internacional voluntaria, la Mesa Redonda para el aceite de palma Sostenible (RSPO por sus siglas en inglés), que tiene la ventaja de agrupar a todos los actores de esta industria: productores, distribuidores, fabricantes y ONG.
(...)
   Aceite certificado sostenible (CSPO): La RSPO certifica que el aceite de palma se produce de manera sostenible y que lo que se vende bajo esa nomenclatura de sostenible es efectivamente aceite producido en plantaciones certificadas.

El procedimiento de auditoría de la certificación incluye la revisión de la documentación, controles en el terreno y entrevistas con los actores externos (comunidades locales, organizaciones de trabajadores, pequeños agricultores, ONG nacionales...). A este tipo pertenecen los aceites Segregado, Identidad preservada y Mass balance.
  Compra de certificados Book&Claim: Liderado por Greenpalm, implica que se paga a un productor de aceite sostenible por las certificaciones, aunque el aceite que realmente se utilice pueda provenir de cualquier fuente.
   Si bien es verdad que con el dinero desembolsado por los certificados Book&Claim se apoya económicamente la producción sostenible y este hecho es mejor que nada, también es cierto que se sigue adquiriendo aceite de palma no certificado como sostenible. El sello GreenPalm, que se pone en los productos que siguen este sistema, resulta engañoso para el consumidor por ser demasiado similar al sello RSPO, sin contener aceite certificado sostenible.

   Si bien el impacto de la RSPO está por demostrar, la peor circunstancia de este proceso la protagonizan las empresas que aún siguen sin tener en cuenta en absoluto la sostenibilidad en el cultivo de esta materia prima, como el caso Herakles:
   Herakles es un cultivador de palma aceitera de Estados Unidos, miembro de la RSPO desde 2011. Esta compañía pretende crear una plantación de palma aceitera de 70.000 hectáreas en un paraje de Camerún cubierto por bosque tropical y rodeado por dos parques nacionales, una reserva forestal y un santuario de vida silvestre.
    Al ser miembro de la RSPO, y tener, por tanto, la obligación de respetar sus normas, Herakles no podía continuar con ese proyecto. Así que la empresa decidió renunciar a su compromiso con la RSPO y continuar sus actividades 'al modo tradicional'." (Aceite de palma: Todo lo que debes saber. OCU, 3 de mayo de 2018)

Què diu la FEC sobre el seu impacte a la nostra salut?

   "El greix de palma, amb bastant presencia en els aliments processats però no solament en ells, és un subproducte que té gairebé un 70% de greix saturat. És la principal raó per la qual s'aconsella restringir el seu consum, ja que l'excés de greix saturat resulta nociu per a la salut cardiovascular. Aquest tipus de greix augmenta els nivells de colesterol més que qualsevol altra, a més de que l'excés de greixos saturats pot augmentar la biosíntesis de colesterol i té un efecte trombogénico, per la qual cosa pot formar trombes en la sang.

   Quant a l'oli de palma, es tracta d'un producte refinat amb un 45% d'àcid palmític. La seva característica principal és que en refinar-ho deixa de ser un greix amb propietats beneficioses perquè perd els antioxidants. Finalment, l'àcid palmític és un àcid gras saturat que fabrica el propi organisme i està present en molts aliments, per exemple en la llet materna, en el llard i fins i tot en l'oli d'oliva en petites quantitats. El seu consum no resulta perjudicial sempre que no superem els 8 grams al dia. No obstant això, si se supera aquesta quantitat incrementa els nivells de colesterol." (FEC)

l'oli de palmell és un oli saturat fins a un 50%, de mitjana té:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada